L'era digital i l'educador del s.XXI

El text escrit per Núria Alart ens ha fet reflexionar sobre el fet de ser un mestre a l’era digital i què significa ser-ho. Ens hem centrat en dos punts principals; l’autoestima de l’alumne i les metodologies que emprenen els mestres utilitzant les noves tecnologies.

Per a començar, es pot observar clarament que les noves generacions vivim de forma accelerada. Des del moment en que vam començar a obtenir la informació de manera més ràpida i de que ens vam poder comunicar mundialment sense cap esforç, se’ns ha inculcat una certa necessitat d’ immediatesa. A més a més, avui en dia els nens volen que els mestres els expliquin el temari de manera estimulant i que els cridi l’atenció. Si no els interessa el tema del qual parlen els professors i, a més a més, l’expliquen de forma monòtona i avorrida, els nens i nenes desconectaran de la lliçó que se’ls hi estigui explicant.

Cada cop més s’estan introduint més recursos tecnològics a les aules. No obstant això, aquest fet només pot ser positiu i efectiu si a l’hora de canviar la tecnologia també es renova la metodologia d’ensenyar als alumnes. En el cas que només modernitzéssim les aules amb pantalles digitals, ordinadors, etc i no modifiquéssim els mètodes d’aprenentatge, les noves generacions no gaudirien de forma efectiva les TIC.

https://pixabay.com/es/ipad-macbook-comprimido-equipo-606764/

El problema que tenim avui en dia és que a les escoles s’utilitza la mateixa metodologia (o molt semblant) a la que s’utilitzava quan va néixer el sistema escolar. Com hem dit, la població va evolucionant i estem en una època on els alumnes esperen una nova manera d’ensenyar per part dels mestres la qual no s’està duent a terme. Això no vol dir que les tecnologies hagin de substituir els recursos que es feien servir anteriorment, sinó que s’adaptin a l’època en que estem. A causa d’això, podem veure moltes diferències de quins recursos utilitzen els mestres i quins volen els alumnes. Algunes de les metodologies que utilitzen els professors actualment són fer treballs de manera individual, seguir el temari exactament com surt explicat al llibre i seguir el currículum marcat. El que realment esperen els alumnes és treballar de manera col•lectiva, aprendre a través de coses emotives i divertides, utilitzar recursos digitals...cosa contrària a les metodologies utilitzades més freqüentment.

No es sap si és cert que primer ve la teoria i després la pràctica però el que sí es sap és que els alumnes aprenen a base d’errors i de repetició. L’única manera d’aprendre és saber què hem fet malament i trobar una solució a base d’equivocar-se. Per aquesta raó, molts cops quan escoltem se’ns oblida la lliçó explicada, en canvi, quan fem les coses i ho comprenem és quan aprenem. També és necessària la recerca d’un material didàctic on els alumnes puguin posar en pràctica els seus coneixements, que siguin corregits per tal de que la pròxima vegada ho facin millor. Han d’anar al seu ritme, preguntar-se els “per què” i els ”com” per arribar a la resposta correcta. Saber reflexionar per ells mateixos és el que els formarà més.

La formació de grups a l’hora de treballar és molt més beneficiari que no pas treballar de manera individual. Està demostrat que els alumnes que aprenen a escoltar els altres, respecten diferents opinions i es comuniquen més els uns amb els altres, fan que es dinamitzi l’aprenentatge entre iguals de manera satisfactòria. S’ha de tenir clar que tothom pot aprendre dels altres. S’ha de saber escoltar-los i aprofitar allò que et puguin aportar. Ara bé, això encara és molt més positiu quan es produeix l’aparició d’adults o altres professionals. Les persones adultes, professorat o voluntaris són les persones que més experiències han viscut i de les quals podem aprendre més. No importa si algú no té molts coneixements sobre un tema concret, segur que hi ha alguna cosa la qual podem extreure i ens pugui servir per incrementar el nostre aprenentatge i coneixement.

https://pixabay.com/es/personas-ni%C3%B1as-mujeres-estudiantes-2557396/

A tots els infants se’ls ha d’imposar la pràctica i la reflexió en comptes de no només la teoria i els conceptes que et venen donats sense fer cap tipus d’esforç. El feedback o retroalimentació és necessari per a l’aprenentatge de tot els infants. Consisteix en assabentar l’alumnat dels resultats que va obtenint respecte als objectius d’aprenentatge. Per tant, una bona manera de que això funcioni és que els mestres expliquin una informació la qual els alumnes la sàpiguen utilitzar. Si això es dóna a terme, es desenvoluparan de manera més correcta totes les capacitats i facultats de l’infant que li serviran per enfrontar-se al futur.

La cultura de l’elogi ha estat un punt que ens ha fet reflexionar. A les aules apareixen llistes per apuntar la gent que no fa els deures, la gent que no porta el material, la gent que no es comporta bé a classe; és a dir, s’apunten els errors dels nens en comptes de reconèixer les seves accions positives. La cultura de l’elogi serveix molt bé per poder motivar al nen/a a que continuï la seva feina i no s’avorreixi. Si sap que ho està fent bé es sentirà bé amb sí mateix i incrementarà la seva autoestima i seguretat en ell/ella mateix/a.

Segons els especialistes, l’autoestima està relacionada amb la resiliència, és a dir, la capacitat que té cada persona per poder treballar i superar les situacions que en què ens enfrontem des de que som petits. Els nens que tenen una bona autoestima, des de ben petits tindran una bona formació i aquest fet els portarà a ser uns adults amb una bona capacitat de resiliència.

Finalment, per a poder fomentar la creativitat en els infants s’ha de crear una motivació de tal manera que el nen es senti a gust i satisfet amb la feina que està realitzant. Per crear aquesta satisfacció s’ha de recórrer a les emocions, ja que si el nen percep bones emocions, aquestes li causaran una major motivació per treballar. També cal destacar, però, que tractar les emocions a l’aula és un punt imprescindible tant a nivell col·lectiu com individual. Aquest fet no rep la importància que li pertoca, ja que cada vegada més ens trobem que molts nens no saben identificar les seves pròpies emocions.

Per acabar, podeu veure un video on parlarem de l'educador del s.XXI i els 10 manaments bàsics per a l'aprenentatge que s'han de tenir en compte en l'educació d'avui en dia.






Moltes gràcies per seguir-nos ens veiem a la pròxima!