Actualment a les classes del primer món, en general, trobem tota mena de dispositius electrònics com per exemple ordinadors, pantalles digitals, pantalles interactives, altaveus, etc. Al principi va ser un fet revolucionari. Les classes eren més interactives, divertides, inclús apreníem coses! Però ara tot ha canviat... A casa hi ha els mateixos o similars dispositius que a les classes i els nens ja estan tan acostumat a utilitzar-los que sembla poc estimulant fer-ne ús.
A què es deu això? Com és que les TIC semblen un fet poc rellevant a les classes? Hem reflexionat molt i pensem que és perquè els mestres no fan un bon ús d’aquestes. Avui en dia els mestres més veterans no saben utilitzar un ordinador al 100%. Sí que van viure el boom de les tecnologies, però quan ja eren grans, i com tothom diu, quan més s’aprèn és quan un és petit. Per tant, els mestres ja tenien una edat quan van sorgir els ordinadors més moderns, mòbils i tauletes. Per tant, només poden fer dues coses, adaptar-se a les noves tecnologies i aprendre, o fer-les servir intuïtivament i amb poques ganes de saber com funciona tot.
Està molt bé que el govern hagi invertit diners en les TIC a les aules, perquè és una manera més còmoda de fer classe i per als nens, en teoria, és més divertit, estimulant i entretingut. El problema que hem trobat és que tot i que el govern ha invertit diners per proporcionar el material tecnològic, no ha invertit formació per als professors per saber com han de fer servir les TIC. No s’han preocupat d’ensenyar als professors a fer unes millors classes amb una pissarra interactiva, digital, aplicacions, etc. Les classes continuen sent el que eren però amb un ordinador a un racó de la classe.





